Avui, 15 de maig, és el dia internacional de les famílies. Quina imatge ens ve quan pensem en una família? És probable que pensem en una mare, un pare, un fill i una filla que viuen en una casa. D’això se’n diu família nuclear, i és “l’ideal” de família que surt a les pel·lícules, sèries i llibres occidentals que hem vist des que vam néixer. Però només hi ha una manera de ser família?
Fem una prova: quan has llegit mare, pare, fill i filla; te’ls has imaginat… Blancs? Prims, guapos, somrients? Tenen una casa adossada i un jardí verd? Els pares són adults, ni molt joves ni molt grans, i els infants van a l’escola? Poden caminar, veure i sentir-hi? Aquest és, probablement, l’imaginari cultural de les persones que vivim a Catalunya i a Occident, però no és ni l’única realitat ni tampoc és universal. Hi ha famílies amb una mare, o dues, amb un pare o dos, progenitoris no binaris, hi ha famílies que són blanques, però també n’hi ha moltes que no ho són, amb diversitat funcional, amb experiències migratòries, amb cossos diversos, i amb situacions econòmiques, socials o culturals molt diferents.
Així doncs, arreu del món i al llarg de la història hi ha hagut –i continuen havent-hi– molts tipus de família diferents. Al documental Estrañas relaciones (1992) de David MayburyLewis, tot i ser una peça antiga i etnocèntrica, mostra el model matrimonial dels Nyimba, del Nepal, on una dona es casa amb un grup de germans (poliàndria) i la seva descendència és de tot el grup. Un altre exemple que hi apareix són els Woodabe, de Níger i Nigèria, on un home es casa amb dues dones o més (poligínia) i la seva descendència té definits clarament els seus progenitors. Seguidament, el documental presenta una família monògama del Canadà, un segon matrimoni que porta a un model reestructurat: progenitors separats, amb noves parelles i descendència. Aquest darrer exemple és possible que el sentim més proper, i també xoca amb el model de família nuclear tradicional. Però inclús aquest model, caldria qüestionar-ne la “tradició”, perquè l’estructura de família extensa també ha tingut i té presència a Catalunya, amb habitatges on conviuen diverses generacions.
I si ho mirem des d’una altra perspectiva? Què vol dir ser família? Quina és la teva família? Potser les teves amigues són la teva família, o els teus companys de pis, o el teu gos, gat o canari. La teva parella és la teva família? Tens una família si no tens parella? I tu, ets la teva pròpia família?
La clau del dia d’avui és el plural: dia internacional de les famílies. De famílies n’hi ha de molts tipus diferents i, dins d’una mateixa ciutat, dins d’un mateix barri, les seves necessitats, desitjos i realitats poden no tenir res a veure. És per aquest motiu que a FASI apostem per oferir recursos que les acompanyin des de la proximitat, mitjançant un treball sistèmic i interseccional, amb l’objectiu de preservar el dret dels infants a viure amb les seves famílies, siguin del tipus que siguin.
Imatge resultat d’un taller realitzat al SAIF amb joves i adults quan pensen en el terme “familia”
Alzira Cortacans Rotger
Antropòloga de FASI
